Catedral de San Salvador o de la Seu

Cultura
La Catedral de la Seu, primera catedral cristiana de Saragossa, construïda sota l'advocación  de San Salvador, s'aixeca sobre el mateix espai que abans havien ocupat el temple romà del fòrum, l'església visigoda i la mesquita major musulmana.
La Catedral de la Seu aixecada al costat de l'Ebre, sota l'advocación de San Salvador, primera catedral cristiana de Saragossa,, està construïda en el solar de l'antic fòrum romà de Caesar Augusta, de l'església visigoda i de la mesquita major de Saragusta, del minaret de la qual encara perdura l'empremta a la torre actual. L'edifici va ser començat al segle XII en estil romànic integrat en la mesquita aljama i ha estat objecte de moltes reformes i ampliacions pel que trobem una abigarrada juxtaposició d'estils que van des del romànic fins al neoclàssic, del segle XII a la fi del segle XVIII.
La Catedral de la Seu és una església de cinc naus i sis trams coberts per voltes de crucería de la mateixa altura, la qual cosa dóna al recinte aspecte d'església de planta quadrangular de saló. En la capçalera se situen dos absis (originalment tenia cinc absis) i, en el costat de l'epístola, sobre dues dels absis desapareguts, es va emplaçar la sagristia. A l'extrem del costat de l'evangeli es va construir la Parroquieta, per albergar el sepulcre de Lope de Lluna.
L'estructura de les naus està recolzada en contraforts que es tanquen amb murs formant capelles interiors. Cobreix creuer, que no destaca en planta, un cimborri d'hechura mudèjar.
El material constructiu fonamental és el maó, habitual en l'arquitectura aragonesa. El conjunt de la catedral, en el seu aspecte exterior, no reflecteix l'estructura interna a causa del tancament amb els murs de diversos espais circumdants amb dependències o residències dels membres del cabildo.
L'accés principal es realitza pel costat occidental, on es va aixecar en la segona meitat del segle XVIII una façana barroca clasicista que va substituir al portal mudèjar del segle XIV de cuy llenç encara es conserven restes. Completen el conjunt de la  catedral el campanar barroc exempt i l'Arc i Casa del Deán, que connecta la catedral amb un edifici exterior salvant el carrer.
 
Exterior
 
L'exterior dels absis de la qual fos mesquita major de la ciutat àrab denota en el seu tram inferior el seu inequívoc origen romànic quant a la seva reforma cristiana es refereix. L'interior dels absis, es conserven dos dels tres originals, conserva, en la seva decoració i estructura, encara que camuflada per posteriors afegits, el seu pristino caràcter romànic original de finals del segle XII, amb un interessantíssim grup escultòric en les arquerías.
Al costat dels absis es troben els magnífics  panells de maó de la trucada Parroquieta de San Miguel, obra fonamental del mudèjar aragonès i construïda en l'últim terç del segle XIV. Esvelts arcs mixtilíneos  i un complex encaix geomètric assemblen un ric tapís  àrab en el qual s'enfilen bellíssims  mosaics i peces ceràmiques.
L'obra mudèjar es contínua a través de la tracería calada dels finestrals que s'obren per sobre dels absis rematat tot el conjunt per l'exterior de l'audaç  cimborri de principis del segle XVI.
Completen els elements exteriors més interessants del temple la torre barroca, construïda en les últimes dècades del segle XVII, i la portada neoclàssica, iniciada en 1786 sobre la mudèjar original
 
Interior
 
La parròquia de San Miguel, construïda per desig de l'arquebisbe don Lope Fernández de Lluna el sepulcre de la qual de  rica i bellíssima ornamentació, és considerat peça essencial dins de l'escultura  funerària de segle XIUV europeu. L'altra peça singular de la parròquia és l'esvelta techumbre, una rica mostra de la fusteria mudèjar.
En  el que és pròpiament el recinte central del temple, que en el seu moment va haver de ser de tres naus d'estil gòtic, destaquen les cinc naus, recentment restaurades, en el cap de les quals s'aixeca el magnifico retaule major, bra, en l'essencial, de l'escultor Pere Johan i d'Hans de Suabia. Bellíssim i gairebé inversemblant és, així mateix, el cimborri, construït en el primer terç del segle XVI en substitució del primitiu mudèjar, com a mudèjar va ser també la primitiva torre. La influència àrab en aquest cimborri s'evidencia en la forma octogonal de la cúpula i per l'octógono estavellat format en l'encreuament dels arcs que la sostenen.
El cor se situa al centre de la Catedral, i va ser manat construir entre 1445 i 1447 per l'arquebisbe Dalmau de Mur. Està format per 117 cadires d'estil mudèjar realitzades en roure de Navarra pels mazoneros catalans Francisco i Antonio Gomar, el fustero Juan Navarro i el pintor Jaime Romeo. Les cadires són molt sòbries, decorades amb elements arquitectònics i alguns elements vegetals, a excepció de les tres cadires de la presidència que estan una mica més treballades.. Tanca el conjunt una reixa de bronze daurat rematat amb escultures de fusta daurada de l'El Salvador, Sant Pere i Sant Pablo realitzada per Juan Ramírez entre 1721 i 1722.
La capella de Sant Bernardo de Claraval és una de les obres mestres del renaixement aragonès. D'entre 1549 i 1555, conté les tombes de l'arquebisbe don Hernando d'Aragó, qui la mano realitzar, i de la seva mare donya Ana de Gurrea
La capella dels arcàngels Miguel, Gabriel i Rafael, o simplement capella de San Miguel, va ser manada construir i finançada per Gabriel Zaporta, senyor de Valimaña, el 13 d'octubre de 1569, amb intenció de convertir-la en la seva capella funerària.
El museu de tapissos de la Seu, situat a la sala capitular, posseeix una important col·lecció, composta per uns 60 draps dels segles XV al XVIII, que permet contemplar diverses èpoques d'evolució de l'art de tapís, per la qual cosa es pot considerar una de les més rellevants i completes del món.
En la sagristia de la Verge es custodia el valuosíssim joier amb riquíssimes i nombroses peces de dubtós valor artístic, no així econòmic, excepte algunes excepcions.
En la sagristia major es conserven nombroses pintures dels segles XVII i XVIII de les escoles valenciana i aragonesa. Cal destacar, a més, el gran armari, en l'interior del qual es conserven, entre uns altres, els busts-relicarios i les portes dels quals van ser pintades per José Luzán, mestre de Goya. En el seu interior es conserven, entre uns altres,  els busts-relicarios de Sant Valero, patró de Saragossa, Sant Vicent i Sant Lorenzo, procedent dels tallers d'Avinyó i donats al temple pel papa aragonès Benedicto XIII. Trobem també la custòdia professional, que va realitzar l'orfebre Pedro Lamaison (amb base en un dibuix de Damián Forment) entre 1537 i 1541 amb 218 quilos de plata i l'olifante de Gastón de Veuran, tallat en ivori amb la tècnica àrab del segle XI.

Títol:                  Catedral de San Salvador o de la Seu
Situació:            Plaza de la Seu
Localització:       Zaragoza
Cronologia:          Segles XII al XVIII
Estil:                   Romànic, Gòtic, Mudèjar, Renaixentista, Barroc
Tots el que veure
 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat